The narrative sequence doesn’t carry a message. The message is the messenger. The body exploring itself as an object and in relation to the nature that surrounds it.
Joan Bosch tells us a story with beauty and poetry, an enigmatic and subtle piece in which an experimental body wishes to be pure matter. The director has no script, letting himself be carried away by the power of the images and the representations derived from them.
La secuencia narrativa no lleva un mensaje. El mensaje es el mensajero. El cuerpo explorándose a sí mismo como objeto y en relación con la naturaleza que lo rodea.
Joan Bosch nos cuenta una historia con belleza y poesía, una pieza enigmática y sutil en la que un cuerpo experimental desea ser pura materia. El director no tiene guión, se deja llevar por la fuerza de las imágenes y las representaciones que de ellas se derivan.
La seqüència narrativa aquí no comporta missatge, el missatge és el missatger, el cos explorant-se com a objecte en si mateix i en relació amb la naturalesa que l’envolta.
Joan Bosch plasma amb bellesa i poesia, una peça enigmàtica i subtil, en què un cos experimenta el desig de ser matèria pura. El director es despulla aquí d’un guió previ i es deixa portar pel poder de les imatges i les representacions que se’n deriven.Una mirada poètica del director madrileny / barcelonins Joan Bosch…
