Paul SteinAe
Countries
Países
Països
- InternationalInternacionalInternacional
- SpainEspañaEspanya
- ColombiaColombiaColòmbia
- MexicoMéxicoMèxic
Paul SteinAe
More of a cat than a dog, his favorite food is lentils and he doesn’t like music. But he would love to play the Imperial March with the mellophone. He listens to punk, practices with his skateboard (it was called that), and makes graffiti feints. One day, while watching the most ridiculous movie, he discovers that people film them, and he becomes obsessed with the way of creating images—digital, analog, photography, stories, or drawings on paper. He creates a record label with a unique style, and music amazes him. 2010: He’s making video clips again. He’s not making money. Music blows his mind. 2011: He gets fully involved in audiovisuals, producing mystery programs, editing documentaries, directing TV shows, and working as an assistant director in commercials. It’s an intensive update. And he discovers advertising (a bit late), the aesthetics, and the power of telling stories in 30 seconds.
Más gato que perro, su comida favorita son las lentejas y no le gusta la música. Pero le encantaría tocar la Marcha Imperial con el melófono. Escucha punk, practica con su patineta (así se llamaba) y hace fintas de grafiti. Un día, viendo la película más ridícula, descubre que la gente los graba y se obsesiona con la forma de crear imágenes: digitales, analógicas, fotografía, historias o dibujos en papel. Crea un sello discográfico con un estilo único y la música lo maravilla. 2010: Vuelve a hacer videoclips. No gana dinero. La música lo deja alucinado. 2011: Se involucra de lleno en el audiovisual, produciendo programas de misterio, editando documentales, dirigiendo programas de televisión y trabajando como asistente de dirección en anuncios. Es una actualización intensiva. Y descubre la publicidad (un poco tarde), la estética y el poder de contar historias en 30 segundos.
Més gat que gos, el seu menjar preferit són les llenties i no li agrada la música. Però li encantaria tocar la Marxa Imperial amb el melòfon. Escolta punk, practica amb el seu monopatí (es deia així) i fa fintes de graffiti. Un dia, mentre mira la pel·lícula més ridícula, descobreix que la gent les filma, i s’obsessiona amb la manera de crear imatges: digitals, analògiques, fotografia, contes o dibuixos sobre paper. Crea un segell discogràfic amb un estil únic, i la música el sorprèn. 2010: torna a fer videoclips. No està guanyant diners. La música li fa volar la ment. 2011: s’involucra plenament en l’audiovisual, produint programes de misteri, editant documentals, dirigint programes de televisió i treballant com a ajudant de direcció en anuncis publicitaris. És una actualització intensiva. I descobreix la publicitat (una mica tard), l’estètica i el poder d’explicar històries en 30 segons
Doing de
puta madreTM